Es compleixen 100 anys de la mort de Leonor Ortiz Mahiques i el poble de Benigànim vol aprofitar aquesta efemèride per “reivindicar i donar a conèixer la seva figura i el llegat social, artístic i cultural que va deixar aquesta il·lustre benefactora al seu poble natal”. Descendent d´una de les famílies més distingides, adinerades i influents del Benigànim del s. XIX. Leonor Ortiz (1834-1924) era filla del que va ser alcalde de Benigànim Joan Baptista Ortiz Tudela, la menor de vuit germans, dos sacerdots, molt immersos a l’Església Valenciana del seu temps, i un altre jurista, magistrat i autor dramàtic, va tenir a més quatre germanes més. Dona de profunda espiritualitat i fèrries conviccions morals i ideològiques, Doña Leonor a l’alborejar el segle XX, el 1902, va quedar com a única supervivent i hereva de la família, i va decidir obrar en conseqüència als seus ideals dedicant els seus afanys, esforços i fortuna a les causes que despertaven el seu interès i satisfeien els seus ideals. Va participar en política donant suport al carlisme a la província de València, va ser promotora de la premsa catòlica amb el seu ajut econòmic, però la major de les seves obres va veure la llum el 1912. Assessorada per diversos membres del clergat, especialment per l’Ordre Franciscana, que la considerava una gran benefactora, va decidir deixar esculpida en pedra la seva memòria amb una obra que cent anys després de la seva mort encara continua captivant. Amb gran profusió de detalls i dedicació va fer aixecar una església en estil neogòtic, ricament decorada amb multitud d’imatges, ornaments litúrgics, bellíssims mosaics i vidrieres. Sota l’Església es va construir una cripta on van ser enterrats els membres de la família. La seva pairal casa va ser convertida en Asil de les Germanetes dels Ancians Desemparats, per a l’assistència de la tercera edat.
El 24 d’octubre de 1912, dia en què va ser inaugurada l’Església neogòtica, adjacent a l’Asil, l’Ajuntament de la Vila Reial de Benigànim va reconèixer la seva tasca filantròpica en benefici dels seus veïns, la va nomenar filla predilecta i va anomenar amb el seu nom el carrer a on s’aixecava la que havia estat casa seva.