La tècnica del vidre bufat, Patrimoni Cultural Immaterial de l’estat

El Consell de Ministres espanyol ha aprovat aquest dimarts reconéixer la tècnica del vidre bufat com a Patrimoni Cultural Immaterial, un art de què han pres com a referència la Fàbrica Gordiola de Palma i la Real Fábrica de la Granja de Segòvia, i que té una tradició secular a l’Olleria.

En concret, el Consell de Ministres, a proposta del responsable de Cultura i Esport, ha aprovat el Reial decret pel qual es declara la tècnica del vidre bufat a l’estat espanyol com a Manifestació Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial.

Per a la tramitació del Reial decret s’han recollit els informes del Consejo de Patrimonio Histórico i del Consejo Superior de Investigaciones Científicas com a institucions consultives en la matèria.

En el decret es fa referència a la descripció d’aquesta tècnica, establint que els processos, coneixements, productes, instrumental i maquinària associada, així com espais arquitectònics, presenten un conjunt de valors “històrics, immaterials, tecnològics i artístics que mereixen de preservació, per ser una activitat vinculada a la cultura espanyola”.

El decret pren com a referència els grans centres de producció del Centro Nacional del Vidrio de la Granja a Segòvia i els Vidres Gordiola a Palma, i fa referència a “experiències individuals amb aquesta mena de tècnica en forma de petits tallers artesans”, en molts casos units a museus, que busquen “revitalitzar i donar visibilitat a produccions característiques de centres ja extingits”. És el cas de l’Olleria, amb una important tradició vidriera i un museu dedicat al vidre a la Casa Santonja-Palau dels Marau.

Malgrat aquesta importància històrica i sociocultural, matisa el ministeri, en l’actualitat la viabilitat d’aquesta pràctica es veu “amenaçada” per diversos factors com la competitivitat de la producció industrial del vidre i altres materials enfront d’aquesta tècnica tradicional. I també, diu, per una “falta d’interés” de les noves generacions, la qual cosa provoca una “situació de perill” a causa de la disminució del nombre de depositaris dels coneixements.